Concentració
Després de les xerrades i altres activitats de la campanya solidària “Jaume absolució!” d’aquest mes de maig, arriba l’acte principal on hem de demostrar que som molts els que l’hi donem suport per a aconseguir la fi del procés polític contra el nostre company:
Concentració solidària contra el procés polític a en Jaume, coincidint amb el ple de l’ajuntament que se celebrarà aquest dia
El cas que arrenca amb la crema d’uns cables d’una pantalla gegant que havia de servir per a retransmetre un partit de la selecció espanyola, segueix avançant i, des d’Alerta Solidària, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i les organtizacions polítiques i socials que donen suport a en Jaume, hem convocat una concentració pública, davant l’ajuntament de la ciutat, aprofitant el seu ple municipal, per a exigir la fi del procés judicial.
És l’ajuntament de Terrassa qui té, en primera instància, la responsabilitat del procés que segueix obligant l’independentista a presentar-se cada quinze dies als jutjats, per un delicte, el d’incendiar uns cables, que va ser provocat pel consistori en voler pagar, amb diners públics, un acte d’exhaltació de l’espanyolisme més ranci.
Per tot això, aquest dijous 27 de maig, a les 19 h., us convoquem a la CONCENTRACIÓ per l’absolució d’en Jaume, davant de l’ajuntament de Terrassa, coincidint amb el Ple municipal.
Ser independentista no és cap delicte!
DIFON-HO i VINE-HI!
NOTA DE PREMSA
En data 03 de maig, l’Audiència Provincial de Barcelona ha resolt desestimar el recurs d’apelació interposat per la defensa d’en Jaume en data 10 de desembre de 2.009 en relació a la obligació d’haver de presentar-se els dies 1 i 15 de cada mes al jutjat més proper. L’argumentació de la negativa a retirar la mesura esmentada es centra en justificar-ho per “SEMBLANÇA FOTOGRÀFICA, MANCA D’EXPLICACIONS, DETENCIÓ POLICÍACA PER FETS DE SIMILAR GÈNERE”. Amb aquesta resolució, l’Audiencia Provincial es reafirma en continuar la persecució política d’en Jaume per ser independentista, ja que:
- un propi informe dels Mossos nega que les fotografies siguin concloents, fet que fa desestimable el primer argument per a mantenir la mesura d’haver d’anar a signar els dies 1 i 15 de cada mes,
- la suposada “manca d’explicacions” no pot ser un argument per a mantenir la sospita sobre algú. S’han donat totes les explicacions pertinents i necessàries, coherents en si mateixes, i la imputació d’algú s’ha de basar en proves, cosa que de moment no han exisitit, i
- pel que fa a la “detenció policíaca per fets similars”, fa referència a la detenció d’en Jaume en una protesta pacífica pel pas de la ‘Vuelta a España’ pel territori català el 2005, fet que essent de naturalesa diferent (per pacífica), i totalment legítima, suposa confirmar que l’acusació és política i, per tant, en Jaume perseguit pel fet de ser independentista.
i, per tant, en Jaume és perseguit pel fet de ser independentista.
Nova imputació en el cas pantalla de Terrassa
Aquest matí ha declarat als Jutjats d’Instrucció número 1 de Terrassa un nou imputat en el cas pantalla, acusat de desordres públics. La imputació i la citació a declarar no va ser informada en cap moment a l’acusat, i va ser a través de l’advocat d’en Jaume que es va assabentar d’aquesta citació. Tot i així, l’acusat es va personar als jutjats al·legant que sabia que estava imputat i que li entreguèssin la citació, i després de les al·legacions per part dels funcionaris que la forma d’actuar era enviar al mateix dia de la citació als Mossos d’Esquadra a buscar-los, es va aconseguir la citació formal.
Així doncs, 12 mesos després dels fets, i 10 des de la detenció del company Jaume, encara no s’ha tancat l’expedient i no hi ha acusació formal. Així mateix, en Jaume ha d’anar a firmar cada 15 dies als jutjats en una clara situació d’indefensió jurídica.
Reiterem que és a l’Ajuntament a qui correspon donar explicacions per actes d’exaltació de l’espanyolisme com l’organitzat al passat més de Juny, i la seva col·laboració en cadenes anticatalanistes com Telecinco. Alhora, preguntem a l’Ajuntament si va finançar aquest acte de promoció de l’ identitat espanyola en temps de crisi, mentre es retallen pressupostos municipals de projectes socials.
Manifest Cas Pantalla: JAUME ABSOLUCIÓ
MANIFEST CAS PANTALLA: JAUME ABSOLUCIÓ
El dia 20 de juny del 2009 l’Ajuntament de Terrassa va col·locar una pantalla gegant davant del Consistori per retransmetre un partit de la Selecció espanyola L’acte va ser coorganitzat amb la cadena televisiva de Telecinco, signant del manifest “Por la lengua común” que intenta reduir la llengua catalana a un residu cultural.
L’acte, finançat per l’Ajuntament de Terrassa, va aplegar com era d’esperar una concentració on s’exhibia simbologia espanyolista i feixista, alhora que es proclamaven lemes racistes i per la unitat d’Espanya.
Davant d’aquesta provocació, Endavant OSAN, organització política de l’Esquerra Independentista, va convocar una concentració de rebuig a l’acte que va ser altament controlada per diferents agents de paisà i uniformats dels diferents cossos repressius de la ciutat, escorcollant a tots als assistents a l’acte independentista.
Arrel del rebuig dels terrassencs a l’exaltació d’espanyolisme i foment del feixisme creixent de l’Ajuntament de Terrassa, la retransmissió del partit va quedar suspesa a conseqüència de la crema dels cables connectors.
Els Mossos d’Esquadra sense cap base incriminatòria, després de més de dos mesos d’investigacions infructuoses van procedir a detenir a un militant d’Endavant i de la Cup de la ciutat, fruit d’una nova persecució política contra l’Esquerra Independentista i els moviments socials de base.
Davant de tots aquests fets denunciem que:
Els mossos d’Esquadra varen justificar la seva investigació i conseqüent detenció del company independentista per la suposada crema de la pantalla, quan en cap cas la pantalla va ser cremada ni danyada.
El tractament mediàtic rebut ha centrat el debat en el discurs dels Mossos d’Esquadra sense qüestionar l’exaltació espanyolista del Consistori terrassenc, i prejutjant el cas.
L’Ajuntament va finançar l’acte pagant el lloguer de la pantalla que Telecinco volia fer servir per veure el partit. Mentre es retallen els pressupostos dels projectes socials municipals en temps de crisi ,es financen actes com aquests.
Lluny d’aprendre dels errors passats, l’Ajuntament decideix personar-se, malgrat tenir un informe tècnic del propi Ajuntament que ho desaconsella, com a acusació Popular, augmentant així les despeses consistorials derivades de l’acte espanyolista sense passar-ho ni tan sols pel Ple.
La detenció i posterior processament del company independentista suposa una persecució política cap a un reconegut activista de la ciutat, així com una persecució cap a tots i totes aquelles que mostren el seu rebuig cap a la simbologia espanyola.
Per tot això, considerem que és a l’Ajuntament de Terrassa a qui correspon donar explicacions sobre actes d’exaltació de l’espanyolisme i de clara provocació que acaben comportant incidents com els del passat mes de juny.
Des de fa més de 300 anys el rebuig a la simbologia espanyola en cada una de les seves expressions ha estat objecte de rebuig per part dels Països Catalans, i seguirà sent-ho mentres se’ns intenti imposar la seva simbologia i les seves lleis, a través d’actes com el que va impulsar l’Ajuntament de Terrassa.
Per tot això exigim:
-A l’Ajuntament de Terrassa que recapaciti el seu posicionament, i doni comptes de les despeses que ha originat aquest cas en les arques municipals.
-Als Mossos d’Esquadra que cessin en la seva persecució cap a l’Esquerra Independentista i els moviments socials.
-Als jutjats de Terrassa que arxivin el cas.
- Alerta Solidària -
- Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa-
Carta oberta
He esperat fins ara a fer cap declaració pública, més enllà de l’obligada primera intervenció dos dies després de la detenció juntament amb nombrosos col.lectius i persones individuals que em van mostrar el seu suport. He esperat fins ara, deia, per tal de poder d’alguna manera respectar els terminis i termes del procés judicial i no aparèixer com una persona que vol fer del seu cas un espectacle per a guanyar notorietat, donar peu a crítiques per defensar-se sense fonament o fins i tot de forma gratuïta, saltant-se procediments, etc.
Qui em coneix sap que sóc una persona reservada i a qui li agrada passar desaparcebut en allò personal. Que he intentat portar aquest cas fins al moment actual fent el mínim d’aparicions i declaracions públiques, precisament per a deixar que el procés fes el seu curs i jo defensar-me segons el procediment que hi ha establert. Però, després de més de 5 mesos dels fets, i 3 de la meva detenció i posterior posada en llibertat, entenc que és moment de pronunciar-me. I entenc que és així perquè el procés està essent més que lamentable i preocupant en molts aspectes. El principal, pel fet que encara no disposi en el meu poder de l’expedient judicial en la seva totalitat, i per tant encara no sàpiga ben bé de què se m’acusa, en base a què i qui ho fa. I qui conegui com és el funcionament de la justícia en aquest país sabrà que aquesta tardança és força inusual i del tot inacceptable, fent que jo no sàpiga de què m’haig de defensar, ni com fer-ho. És a dir, estic indefens davant les acusacions que m’han arribat.
Un altre fet molt greu és que després que passessin 2 mesos des del moment dels fets per a detenir-me, quan se suposa que els fets estaven “més que clars”, i així es va permetre de presentar-ho a la premsa, que hauria justificat la meva detenció, detenció alhora justificada en base a un suposat risc de fugida (2 mesos sense fugir, la fugida més lenta de la història), l’expedient encara no estigui tancat i hagi hagut d’aguantar 3 mesos, i encara continua, anant a signar cada 15 dies als jutjats: per si no n’hi havia prou amb l’estigma social d’aquesta culpabilitat inflingida abans de judici, i sense disposar de tot l’expedient, se’m tracta i castiga com a culpable sense encara haver presentat cap prova per a fonamentar-ho.
Els motius són per mi més que clars per a pensar que no hi ha proves i que la meva detenció es va deure a una persecució política, un cas de persecució vers una persona que ha dut a terme activitats polítiques independentistes, de manera pública, de la qual no me n’he amagat mai.
He intentat respectar el procés judicial en marxa, en el qual per cert tinc poca confiança, i esperar tot aquest temps del tot desmesurat. Però ja n’hi ha prou: jo mantinc que no hi era, que era al Garraf, on visc des de fa uny, igualment com mantinc que continuaré duent a terme activitat política i contribuint amb aquesta, amb tota la modèstia, a la consecució de la independència i a una ciutat, país i món més justos.
Jaume Soler
